Allò que no va ser: fantasmagories i descarts, 2025-ongoing
back to main menu
Sovint, com apunta el filòsof Edouard Glissant, allò interessant dels projectes no realitzats és el rastre que deixa i el seu potencial d’orientar futurs. "Allò que no va ser" investiga la trajectòries d’idees i pràctiques de projectes no realitzats de dones artistes: quins contextos no van fer possible materialitzar idees o desenvolupar projectes, i com es va viure. Instal·lació amb vídeo projecció de les converses amb artistes damunt un mosaic de fotocòpies, rèplica de l’escultura “Una nit d’insomni” (Laia Solé, 2000), i conjunt de dibuixos “Escultures imaginàries” (Solé, 2026), que especula amb quines escultures que hauria fet si hagués seguit la meva trajectòria com a escultora.
“Allò que no va ser”, forma part de l’exposició col·lectiva “Una imatge que xucla, que engoleix” curada per Caterina Almirall i amb la participació de Mercis Rosetti, Marta Cardellach, Oscar Moya i Laia Solé a l’espai zero de Roca Umbert Fàbrica de les Arts.
As philosopher Édouard Glissant suggests, what is often most compelling about unrealized projects is the trace they leave behind and their potential to orient future possibilities. "Allò que no va ser" [What Never Came to Be] investigates the trajectories of ideas and practices associated with unrealized projects by women artists: the circumstances that prevented certain ideas from being materialized or projects from being developed, and how these experiences were lived.
The installation comprises a video projection of conversations with artists presented over a mosaic of photocopies, a replica of the sculpture "Nit d'insomni" [A Sleepless Night] (Laia Solé, 2000), and a series of drawings entitled "Escultures imaginàries" [Imaginary Sculptures] (Solé, 2026), which speculate on the sculptures I might have created had I continued my career as a sculptor.
Fotos: Thelma García